25 de març 2009

Una adopció molt esperada i la recuperació de la Sara:


Fa uns dies us anunciàvem l'entrada de la Moreta, trobada per la Bordeta sense xip. Doncs ahir va venir la seva família a buscar-la! Ara sabem què es diu Sara i què es va escapar de casa. La seva mestressa estava desesperada ja que no sabien on estava fins que els seus fills després de molt buscar van donar amb la protectora i voilà! En breu li ficaran el xip ja que després de l'escarment i de saber que si hagués portat el xip la Sara no hagués tingut que passar ni per la prote han aprés la lliçó. Enhorabona a tots ja que malauradament no tots els gossos extraviats acaben amb un final tan feliç.
D'altra banda, ahir vam tenir un adopció d'aquelles que et deixen sense alé ja que les veus una mica impossibles. Però un cop més queda demostrat que res és impossible! El nostre GORDI d'uns 8 anys ha estat ADOPTAT! És complicat que els gossos adults surtin adoptats però és que el gordi té un personalitat que enamora a tothom i el Jose de Vilanova del Segrià tampoc s'ha pogu resistir als seus encants. Ara esperem que la família gaudeixi de molts bons moments i siguin més que feliços.
Com sempre us diem, adoptar un gos adult no té preu! Tot són avantatges!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Com a voluntària i mareta de la meva Calle, la qual va arribar a mi sent joveneta, diré que un gos adult et dóna moltes alegries igualment. Les persones ens pensem que si els agafem de petits els podem ensinistrar molt més però, un gos adult que potser ha tingut la desgràcia de ser abandonat, un cop te una família nova, dóna tant i tant de carinyo..i tenen tantes coses per ensenyar-nos que fa que les coses ens les replantegem una mica.
Jo us animo a que penseu en un gos de la protectora que sigui adult, ja que la paciència que s'ha de tenir és diferent i aprenen potser de manera diferent, sobretot si el que els hi donem és molt de carinyo.

àngels patch ha dit...

hola:
la Sara( la moreneta, per la Lydia) ja porta el xip, ahir li và posar el veterinari,ara torna ha estar molt contenta jugant per casa. Avui esta una mica paxuxa, doncs també li van posar les vacunes que no tenia posades, però aixó passarà depressa, l'important es que torna a ser a casa. Hem aprés la lliço, esperem que no torni a marxar.

Gracies per tot i enhorabona per la vostra dedicació.

fins aviat

Silvieta ha dit...

Bones! me alegro que este en su casita ^^ y tambien por el Gordi! =)

Lydia com esta en tato? lo echamos mucho de menos :(