27 de març 2009

DESCANSA KAU...



Aquest és el vídeo del Kau quan va entrar a la prote fa uns mesos. Avui el Kau, després d'haver estat operat dels tumors que tenia, ens ha deixat ja que el càncer li ha dit prou. A tots qui vam tenir l'honor de conèixer al Kau ens ha quedat un bocí de cor buit que ja mai més podrà ser omplert. A ell li dediquem aquesta entrada:


"A partir d’ara els dies passaran i tu ja no hi seràs. Et buscaré a la caseta, esperaré que vinguis a rebrem amb la teva cueta cargolada i els teus petons tan dolços, però no vindràs. Arribo a casa després d’haver-te acomiadat, encara que mai serà un adéu, és només un fins aviat, i la habitació està buida si tu no hi ets . Aquesta nit no sabré a on mirar per no imaginar-te a la punteta del llit demanant-me per pujar a dormir. La última setmana l’has passat a casa, no hem pogut fer res contra el càncer però almenys sí t’hem evitat sofriment oferint-te una vida digna.
Els meus braços sempre et recordaran amb tristor per no haver pogut fer més per tu, però la teva hora ha arribat i ara ja descanses. No pateixis pels qui et van abandonar, ells mai sabran què és sentir, ells van decidir deixar perdre el millor amic que mai podran arribar a tenir.
Encara ens queda molt camí per recórrer Kau, i sé que tu sempre el faràs amb mi. "

3 comentaris:

a 4 potes ha dit...

laura, se que u estas passant molt malament, u compren, pero tambe compren que si no hagues gen com nosaltres, amb un cor enorme, con aquets petitons patirien fins a morir sense cap mena de dignitat, ara, el dolor es intens, tots estem patin la seva ausencia, pero tu en especial, per ser com ets, patidora, i lliutar fins al final, i te vaig deixar lliutar fins al final, perque savia que tu u volies fer, ara kau, ja descansar juntament amb el koa, i tants mes que vindran despres, pero sempre orgunyosos i contents d'haver fet per ells tot lo maxim que hem pugut. plora laura, que aixo es molt bo, pero no ploris massa, perque kau esta amb tu.... lydia.

natalia ha dit...

Mai oblidare el dia que el vam recollir al carrer major, aquell dia semblava com si ens estigues esperant perque ni va bordar, ni es va moure..nomes tenia una mirada que deia lo molt que habia patit..
Descansa petit kau que no t'oblidarem mai..

Laura. ha dit...

Com s'oblida una cosa que mai has conegut Natalia?