5 de des. 2008

No tot és alegria... PORTA'M A CASA!



TEBAS:

-Mirada: Tendra i melancòlica.
-Com està el seu cor: Ple d’amor barrejat amb tristesa.
-Temps que ha viscut a la protectora: Quatre anys... massa!
-Salut: Perfecta! Fa un any la vam operar d’una hernia i vam aprofitar per esterilitzar-la.
-En què pensa? Pensa els motius del seu abandonament. No entén com algú pot abandonar a una coseta tan melosa, petita i bonica.
-Què sents quan la coneixes? Llàstima, te l’enduries a casa sense pensar-ho dos cops ja que quan la veus suplicant-te amb la miradeta et trenca l’ànima.
-Desig de Nadal? Passar-lo juntament amb gent que l’estimi on pugui gaudir per sempre més d’una casa plena d’amor.

Des de la protectora fem una crida per ella ja que necessitem veure com marxar pel camí de la protectora pujada en un cotxe mentre aquella mirada tristona es converteix en alegria. Desitgem de tot cor que tingui sort i el destí deixi que d'una vegada per totes sigui un gos joiós de viure.