6 de maig 2011

XIKI, pobrecita.....



Otra más en la familia, Xiki, hace un año que fue adoptada, y por culpa de la maldita crisis, ha tenido que entrar en la prote, sus amos tuvieron que dejar el piso donde vivian, y ahora viven con los padres, que no admiten de ninguna manera a Xiki, como siempre, ellos que no tienen voz, pero si, muchos sentimientos, se ven obligados a padecer la crisis en sus entrañas....yo soy diferente, primero debajo del puente con mi perro, que tenerlo que dejar en un refugio......

4 comentaris:

Indicans ha dit...

totalment d'acord amb tú...

Anònim ha dit...

Molt ben dit! primer dormir al carrer que deixar els meus gossos! és una llàstima que molta gent encara no aprecïi com és de gran l´estimació i l´amor que et pot donar un gos/sa...és un treball de tots nosaltres,els que estimem els animals, que la gent vagi obrint els ulls!!!!! i infinites gràcies a tots vosaltres pel treball i entrega que poseu cada dia en ells!!!

Lidia ha dit...

Aixo mateix penso jo! Abans que em prenguin els gossos o em tingui que desfer d'ells, sembla mentira que rapid hem perdut l'instint de supervivència i demes que la natura ens va donar.. tanta electrònica, tant progres, ens ha consumit les neurones!

Lidia ha dit...

Afortunadament, els propietaris d'aquesta pobra gosseta han recapacitat i els ha tornat la cordura, perque ja l'han vingut a buscar. Tan debò no sigui un pronto i en dos dies sen desdiguin altre cop... Haber tingut el valor de fer-ho un cop es el que em preocupa a mi, que seria incapaç de deixar cap dels meus peques enlloc, per mes problemes que me portin o m'hagin pogut portar. No necessiten tant, amb una mica de pinso i aigua del grifo s'aconformen, i amb les restes del dinar també. Pensar que estaran millor a la protectora que amb la seva manada, es tenir poca capacitat de pensament, i ja no u dic per ells, sino en general per tota la gent que es desfan dels gossos com si fossin joguines pasades de moda. Un saludo