EN LA FOSCOR DE LA NIT
En la foscor de la nit tot està en silenci, només es sent un petit lladruc, deu ser algún petitó que encara té fred i sent dins seu la gèlida nit que es va apoderant del recinte.
Durant la nit, segur que tots els seus records són presents, sobretot el dormir en un llit calentó, abraçat amb el seu amo, o bé la sopeta calenta que la seva mestressa li donava, o el trist dia en què va ser abandonat al mig de la carretera.
Veus mudes, sense poder expressar el que senten, aquella fredor intensa dins els seus cors. Callats, perquè ja no poden dir res més, i aquell lladruc, llarg i intens, ple d’angoixa i dolor.
Miserables personatges que molt estimen en moment puntual, i després, quan els fan nosa, pobres bestietes, se'n desfan sense cap mena de penediment, i ara que ve l’hivern...
Acurrucadets dins les seves casetes, plenes de palla, els veus els ullets brillants en la claror de la llanterna. Uns als altres es fan costat, uns als altres es fan calor, calor entre ells per no passar tant fred. Quina llàstima!
I quan comença a nèixer el dia veus com surten de les casetes, mirant tot el seu voltant, entre les seves reixes, i penso que segurament el seu cor s’accelera, doncs tenen l'esperança que potser avui sigui el seu dia, el dia en què algú els donarà una oportunitat. Potser la següent nit serà calentona, agradable, en un sofà o bé en el llit de l'amo. I amb els seus ullets brillants demonstren la seva alegria, perquè ells tenen l'esperança que algún dia el sol també sortirà per ells.
Perquè no ets tu qui els doni un bon hivern? Anima't! Vine a les protectores, vine a buscar-lo, vine a adoptar, per favor. Fes un forat a la teva vida on ell pugui gaudir del teu amor, i tu del seu.
En la foscor de la nit tot està en silenci, només es sent un petit lladruc, deu ser algún petitó que encara té fred i sent dins seu la gèlida nit que es va apoderant del recinte.
Durant la nit, segur que tots els seus records són presents, sobretot el dormir en un llit calentó, abraçat amb el seu amo, o bé la sopeta calenta que la seva mestressa li donava, o el trist dia en què va ser abandonat al mig de la carretera.
Veus mudes, sense poder expressar el que senten, aquella fredor intensa dins els seus cors. Callats, perquè ja no poden dir res més, i aquell lladruc, llarg i intens, ple d’angoixa i dolor.
Miserables personatges que molt estimen en moment puntual, i després, quan els fan nosa, pobres bestietes, se'n desfan sense cap mena de penediment, i ara que ve l’hivern...
Acurrucadets dins les seves casetes, plenes de palla, els veus els ullets brillants en la claror de la llanterna. Uns als altres es fan costat, uns als altres es fan calor, calor entre ells per no passar tant fred. Quina llàstima!
I quan comença a nèixer el dia veus com surten de les casetes, mirant tot el seu voltant, entre les seves reixes, i penso que segurament el seu cor s’accelera, doncs tenen l'esperança que potser avui sigui el seu dia, el dia en què algú els donarà una oportunitat. Potser la següent nit serà calentona, agradable, en un sofà o bé en el llit de l'amo. I amb els seus ullets brillants demonstren la seva alegria, perquè ells tenen l'esperança que algún dia el sol també sortirà per ells.
Perquè no ets tu qui els doni un bon hivern? Anima't! Vine a les protectores, vine a buscar-lo, vine a adoptar, per favor. Fes un forat a la teva vida on ell pugui gaudir del teu amor, i tu del seu.
Lydia Argilés
1 comentari:
es precios lydia!!!!!tens moltes virtuds tia!!!!m'agrada molt!!!anabel
Publica un comentari a l'entrada