Com en els contes de fades, una història trista amb final feliç!
Recordeu la Lucky? Doncs després de la mala passada que la vida li va jugar, un dels seus germanets ha tingut sort. Ell també és un gos salvatge i pràcticament no es deixava tocar però aquest matí ha marxat cap a Vilassar de Dalt.
Els voluntaris que l’hem dut hem tingut l’honor de conèixer una d’aquestes persones que tan poc abunden i que són tan necessàries per la societat i viure un moment de felicitat pura (qui no pot apreciar aquests moments de la vida, no sap el què és l’amor de veritat).
La senyora de la imatge i la seva filla van llegir a través del blog la notícia tan trista de la Lucky i ràpidament es van ficar en contacte amb nosaltres per adoptar-la. Però com que no va poder ser, ha decidit quedar-se el seu germanet. Ella té set gossos a casa i 17 a la finca, un és sec, l’altre té la leishmaniosis… bé, tots són animals amb problemes que tothom rebutja i ella, sense cap ajut més que les seves dues mans, els obre la porta de casa seva i passen de ser uns rebutjats a ser els reis de la casa. Quina pena que no hi hagi molta més gent així!
Ara esperem que el petitó s’adapti i sigui molt feliç, perquè s’ho mereix. I ara que té una casa, companys de joc i família, esperem que s’oblidi de les penúries passades i comenci a escriure la seva vida amb tinta de felicitat. De part del nostre Gordi i tots nosaltres, gràcies per haver-li donat una oportunitat.
Els voluntaris que l’hem dut hem tingut l’honor de conèixer una d’aquestes persones que tan poc abunden i que són tan necessàries per la societat i viure un moment de felicitat pura (qui no pot apreciar aquests moments de la vida, no sap el què és l’amor de veritat).
La senyora de la imatge i la seva filla van llegir a través del blog la notícia tan trista de la Lucky i ràpidament es van ficar en contacte amb nosaltres per adoptar-la. Però com que no va poder ser, ha decidit quedar-se el seu germanet. Ella té set gossos a casa i 17 a la finca, un és sec, l’altre té la leishmaniosis… bé, tots són animals amb problemes que tothom rebutja i ella, sense cap ajut més que les seves dues mans, els obre la porta de casa seva i passen de ser uns rebutjats a ser els reis de la casa. Quina pena que no hi hagi molta més gent així!
Ara esperem que el petitó s’adapti i sigui molt feliç, perquè s’ho mereix. I ara que té una casa, companys de joc i família, esperem que s’oblidi de les penúries passades i comenci a escriure la seva vida amb tinta de felicitat. De part del nostre Gordi i tots nosaltres, gràcies per haver-li donat una oportunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada