Avui publiquem un text preciós que mostra el patiment dels animalons abandonats que ens ha enviat una sòcia. Tots hauríem de reflexionar més sobre aquest tema. Gràcies Montserrat!
“A LA MANERA DE LUIS CERNUDA:
Quan el bon temps obria les portes cap al carrer i el què fer de la gent era la banda sonora del dia, volia dir que s' atansava el temps de les vacances. I quan el vaivé de cotxes plens de barcelonins pintaven el paisatge de Linyola, apareixien ells, gairebé sempre sols, algunes vegades amb fills no reconeguts, perduts i deixats, ignorants del menyspreu d'aquells que un dia els van estimar de petits i conscients de la mala baba dels que ara els coneixen. Caminen pels carrers de Linyola, amb mirada trista i cap a terra, sempre a mercè de la bona voluntat d'algun veí que els doni un bocí de pa. La nit arribava, fosca i fresca, i ells buscaven alguna entrada per a dormir i protegir-se dels malparits. Qui sap si el demà els portaria millor o pitjor sort. No demanaven molt, alguna cosa per menjar, una mica d'aigua i aixopluc, i a canvi oferien lleialtat i amistat a qui els volgués acollir, i els més reforçats oferien, a més a més, protecció. No volien diners, ni papers, només bona voluntat i res de mals tractes. Però arribava el dia en què uns representants de la llei se'ls emportava, objectant que eren un perill públic i interferien en el què fer diari de la gent honrada. Ells no preguntaven res, només els seus ulls i els seus laments reflectien el terror que els produïa tanta injustícia. Eren uns éssers oblidats, algunes vegades de bona família, a qui la gent anomenava gossos sense amo".
Montserrat Giné
Montserrat Giné
2 comentaris:
Quin text bonic! És preciós, si les persones tinguessin només una mica de la teva sensibilitat tot seria diferent
els sentiments mai es poden amagar, teniu la porta oberta al nostre blog, per expressar lo que sentiu i veieu, en defensar dels nostres animalets, aixi podreu crida ben fort, totes les injusticies. gracies.lydia
Publica un comentari a l'entrada