CUCA, HA CRUZADO EL ARCO IRIS....

la familia de cuca, negraroig, adoptada hara 8 años, muy a su pesar nos comunican que ha cruzado el arco iris, desde aquí damos las gracias a esta gran familia, que se hizo cargo de cuca, una perrita cimarrona, donde lucharon día tras día, para ganarla con el corazón....Gracias...por haberla cuidado y amado hasta el último aliento....,
T’escric per explicar-te que ahir la Cuca va creuar l’Arc de Sant Martí. Durant nou mesos va lluitar, valenta com era, amb un tumor al coll que no es podia operar. Al final, la va guanyar.

Ens vàreu explicar que va nèixer cimarrona i així va viure un any amb els seus pares i els germans, Van ser rescatats per la vostra protectora i al principi , ella no es deixava acostar ni tocar. Us en vau sortir i quan feia un any que hi era, la vam adoptar. Al gener hauria fet vuit anys que estava amb nosaltres. En arribar a casa caminava amb les orelles abaixades i la cua entre les potes, com una salsitxeta. Va anar perdent la por i al cap de poc s’ens havia guanyat a tots. Ens enamorarava la seva bondat, lleïaltat i generositat. No entenem com en un ésser tant petit podia caber-hi tanta bondat.
Quan van arribar els altres gossos, el Roky i el Petit, es va convertir en la capitana i els portava ben a ratlla, encara que el Petit la feia jugar tant si volia com si no. Aquests darrers temps, quan estaven junts, l’acompanyava amunt i avall, no la deixava mai sola.
Voldríem que allí on sigui, trobi les coses que més li agradaven: rierols per mullar-se les potes i la panxa , camins per la muntanya, aire que li tiri enrere les orelles i sobretot, els peus d’una taula d’estudi amb la seva Núria (filla), on estar sense moure’s les hores que calgui fent-li companyia.
Encara que ara estem molt tristos, sabem que hem agrair els anys que hem pogut tenir-la amb nosaltres.
Gràcies Cuca. Sempre et durem al cor.
Núria Mallol