T’escric per explicar-te que ahir la Cuca va creuar l’Arc de Sant Martí. Durant nou mesos va lluitar, valenta com era, amb un tumor al coll que no es podia operar. Al final, la va guanyar.
Ens vàreu explicar que va nèixer cimarrona i així va viure un any amb
els seus pares i els germans, Van ser rescatats per la vostra protectora
i al principi , ella no es deixava acostar ni tocar. Us en vau sortir i
quan feia un any que hi era, la vam adoptar. Al gener hauria fet vuit
anys que estava amb nosaltres. En arribar a casa caminava amb les
orelles abaixades i la cua entre les potes, com una salsitxeta. Va anar
perdent la por i al cap de poc s’ens havia guanyat a tots. Ens
enamorarava la seva bondat, lleïaltat i generositat. No entenem com en
un ésser tant petit podia caber-hi tanta bondat.
Quan van arribar els altres gossos, el Roky i el Petit, es va convertir en la capitana i els portava ben a ratlla, encara que el Petit la feia jugar tant si volia com si no. Aquests darrers temps, quan estaven junts, l’acompanyava amunt i avall, no la deixava mai sola.
Voldríem que allí on sigui, trobi les coses que més li agradaven: rierols per mullar-se les potes i la panxa , camins per la muntanya, aire que li tiri enrere les orelles i sobretot, els peus d’una taula d’estudi amb la seva Núria (filla), on estar sense moure’s les hores que calgui fent-li companyia.
Encara que ara estem molt tristos, sabem que hem agrair els anys que hem pogut tenir-la amb nosaltres.
Gràcies Cuca. Sempre et durem al cor.
Núria Mallol
Quan van arribar els altres gossos, el Roky i el Petit, es va convertir en la capitana i els portava ben a ratlla, encara que el Petit la feia jugar tant si volia com si no. Aquests darrers temps, quan estaven junts, l’acompanyava amunt i avall, no la deixava mai sola.
Voldríem que allí on sigui, trobi les coses que més li agradaven: rierols per mullar-se les potes i la panxa , camins per la muntanya, aire que li tiri enrere les orelles i sobretot, els peus d’una taula d’estudi amb la seva Núria (filla), on estar sense moure’s les hores que calgui fent-li companyia.
Encara que ara estem molt tristos, sabem que hem agrair els anys que hem pogut tenir-la amb nosaltres.
Gràcies Cuca. Sempre et durem al cor.
Núria Mallol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Hola seguidors del nostre blog, per tal de conservar la veracitat del contingut dels vostres comentaris, hem suprimit l'opció de fer comentaris anònims.
Aixi doncs, a partir d'ara us demanara la pagina que hi esteu registrats per tal de puguer fer comentaris, disculpeu les molèsties.
Gracies!
Protectora d'Animals Lydia Argiles