El gran moment de la partida, va arribar. Van venir a acomiadar-se la Carla, la Natàlia, el Jordi i la Lydia.No podíem mirar-nos gaire perquè el dolor es confonia amb la tristesa, però al mateix temps sentíem alegria. Corazon estava molt trist, com si sabés que ens havíem de dir adéu, adéu per sempre. Ens mirava amb els seus ullets, li faltava l'alegria de sempre. De tant en tant ens regalava una mirada trista, un petonet, amb la mirada perduda. Distant, però també empalagós.
Sabem que estarà bé, malgrat això els nostres cors s'han quedat tristos, un nou adéu al que hem de fer front, és un adéu és trist perquè sabem que no el tornarem a veure, però és un adéu també, feliç perquè marxa amb una família que se l'estimarà com es mereix. Se'n va lluny, a Tuffé, a prop d'Orleans, però al nostre cor sempre hi tindrà un raconet.
Moka, en canvi, ha marxat content, estava alegre, saltava, jugava, donava petons.
Ara ja són de viatge, cap a una vida millor. Nosaltres, però, podem parar de mirar el rellotge a cada moment, desitjant que aquest convoy d´esperança, arribi ben aviat al seu destí.
CORAZON, MOKA I ELS ALTRES GOSSETS QUE ANAVEU AMB ELLS, GAUDIU DE LA VIDA, SIGUEU FELIÇOS.
MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS ELS QUE COL·LABOREN EN AQUESTA GRAN TASCA, DE BUSCAR LA FELIÇITAT PER ELLS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada