APRENENT A VIURE

La nostra voluntaria la Lidia ens explica la seva historia actual amb el Lupin, adoptat per ella!

Bones Lydia, aquí estan les fotos del Lupin amb la Lluna. Malgrat ell ja saps que s'està recuperant, quan s'engreixi estarà més preciós, però les fotos són ben boniques i m'agradaria que les vegués tot el món, perquè veguin que tenir un gat no és excusa per no tenir també un gos, ja que la Lluna és molt gelosa però l'ha acabat estimant, com es veu a les fotos. Ara, sempre està pendent de on està i com està el Lupin, el segueix a tot arreu i si em descuido, se li menja el sopar jajaja Una de les millors coses per les quals he lluitat és per tenir aquest animal amb mi, dormint al costat del meu llit i ara... ara és fins i tot millor del que jo ho havia imaginat. Des d'aquí animo a la gent a que provin el que és viure amb un animal, amb un gos adoptat. Cada logro, cada pas endanvant, cada cop que remena la cua, cada cop que dorm al seu llit feliç és una alegria, una batalla guanyada cap a la seva felicitat, que és també la meva. Cada cop aprèn més el que és viure a la ciutat, a relacionar-se amb la gent, que casa meva sempre n'està plena, a relacionar-se i jugar amb altres gossos, a caminar al costat sense estirar la corretja, a asseure's quan se li diu... Cada pas endavant és una batalla guanyada a l'abandonament, al passat, als traumes, als dies foscos... I d'aquí uns mesos ningú reconeixerà al Lupin, perquè será feliç, perquè no caminarà davant ni darrere meu, sinó al meu costat. Perquè quan caminarà pel carrer tindrá la cua ben recta i el cap ben aixecat, perquè ja no tindrà res que temer, ni res pel que patir, jo sempre tornaré i ell amb mi sempre estará.

Gràcies Lydia per cuidar-me'l fins ara, i gràcies Lupin, per esperar-me tant de temps.

Cada abandonament és un crim i cada crim ha de ser castigat, sense excepció, sense perdó.

Lidia