SOLAMENT ERA UN NADÓ
El nostre turko, el vam criaR entre cotofluIx. Era un nadó, que van abandonarm, vam tenir moltíssima feina per salvar-lo.
El nostre turko, el vam criaR entre cotofluIx. Era un nadó, que van abandonarm, vam tenir moltíssima feina per salvar-lo.
Era un gosset, al qual no li faltava alegria, tenia moltes ganes de viure, va lliutar per sobreviure, i es va agafar a aquesta oportunitat com mai. Tots l’estimàvem, era especial, amb un caminar desgarvadot, quan surtia als matins de la seva caseta verda, ple d’energia.
Fins i tot va estar ingressat a l'hospital, però se'n va sortir. Quan l’agafaves entre els teus braços i et mirava amb aquells ullets tan especials, tan graciosos, ..., es feia estimar,...
Aquest dissabte passat, el van adoptar, els nostres cors es van fer petits amb la seva marxa. Tristesa i alegria al mateix temps, perquè que ja no el tindríem més amb nosaltres. Però el destí és cruel i malvat, i ha volgut que el dilluns al matí ens donessin una mala notícia.
Quan escoltava el que em deien, les llàgrimes van envair la meva cara, no podia pronunciar cap paraula, el meu cor bategava a cent. EL PETIT TURKO S'HAVIA OFEGAT A LA PISCINA!
No puc tancar els ulls, perquè em ve la seva petita figura surtint per la caseta. Quin dolor! Quina llàstima aquest final pel Turko!
Aquest dissabte passat, el van adoptar, els nostres cors es van fer petits amb la seva marxa. Tristesa i alegria al mateix temps, perquè que ja no el tindríem més amb nosaltres. Però el destí és cruel i malvat, i ha volgut que el dilluns al matí ens donessin una mala notícia.
Quan escoltava el que em deien, les llàgrimes van envair la meva cara, no podia pronunciar cap paraula, el meu cor bategava a cent. EL PETIT TURKO S'HAVIA OFEGAT A LA PISCINA!
No puc tancar els ulls, perquè em ve la seva petita figura surtint per la caseta. Quin dolor! Quina llàstima aquest final pel Turko!
Ja no li podrem estirar les seves galtetes, aquest gest tant li agradava, ni tampoc podrem tornar a veure la seva alegria!
Em pregunto per què tant lliutar!.. perquè tant de dolor!...
Ara, quan obro la caseta, vec la figura de Turko, fantasmagòricament, corrent…. Quant donaria per poder-lo agafar i abraçar-lo…
Estic molt trista, quan patiment. Estic cansada de veure com perdo éssers que estimo. Em sento esgotada de tant plorar.
Turko, només et demano que allà on siguis no ens oblidis mai!
Tots t’estimem.
Ara, quan obro la caseta, vec la figura de Turko, fantasmagòricament, corrent…. Quant donaria per poder-lo agafar i abraçar-lo…
Estic molt trista, quan patiment. Estic cansada de veure com perdo éssers que estimo. Em sento esgotada de tant plorar.
Turko, només et demano que allà on siguis no ens oblidis mai!
Tots t’estimem.
Lydia Argilès
3 comentaris:
Ostras quina M. S'ha de vigilar molt amb els cadellets, son com la canalla. Espero que aquesta familia hagi aprés la lliçó.
Molts ànims Lydia, malauradament en pic marxen de casa teva ja no pots fer rés per ells però pensa que amb tú tots els peludets son feliços i gràcies a tu saben lo que és ser estimats.
NOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!! aquesta noticia m'ha tocat... Un cadell mes amb una mort injusta!!! Pobret petito, que alla on estiguis sigos feliç...
Al final haurem de regalar una guia de cuidados perquè el que no els surt del cap a la gent ho puguin llegir... Es que no pot ser, tan patir per despres morir ofegat... kina putada.
Publica un comentari a l'entrada