NOTÍCIES DE LA NEULA!

"Hola Lydia!

Sóc la Laura, vaig adoptar la Neula farà un mes. Estem encantats amb ella, és tota amor i mossegades jajaja, ens hauries de veure els braços jajaja.

Els primers dies estaba una mica descol.locada, suposo que eren tants canvis en tan poc temps, però ara és la reina de la casa i del sofà! (i això que té un puff!).

El papi (l'Ivó) i jo encara no vivim junts, així que té dues famílies ja que pasem molt temps l'un a casa de l'altre, i té 4 avis als quals se'ls hi cau la babeta quan la veuen fer entremaliadures! Als matins està amb la iaia Neus a la botiga de llaminadures que té, perquè jo treballo i plora si es queda soleta. Ja la coneix tot el barri i fa les delícies de tots, tothom està encantat. I les tardes les pasa amb mi i l'Ivó, anem a passeig i de compres! Li hem comprat joguines perquè les mossegui, però ella prefereix els meus ossitos, jaja.

Tenies raó quan ens vas dir que era molt nerviosa, no para quieta, li encanten les fregones i les escombres, es torna boja! Li encanta dormir amb companyia, i cada nit ve al meu llit i posa el seu cap al meu coll (hem arribat a la conclusió que ho fa per sentir els batecs del cor). És molt intel·ligent i va captant les coses poc a poc, però sense pausa.

Ara marxem uns dies a Londres i pasarà mig dia amb la Mònica que és perruquera canina i cangur de gossets, ella ja ens cuidava la Blanki (que és la gosseta que havia estat amb nosaltres fins fa 3 mesos) i a la tarda tornarà a casona per estar amb els avis i pasar la nit amb ells! M'hagués encantat que la Neula i la Blanki s'haguessin conegut, perquè de ben segur la Blanki li hagués fet de mami, però no ha pogut ser així. La mort de la Blanki, que portava a la família 14 anys, ens va tocar molt fort a tots, la vam haver de sacrificar perquè li van detectar un càncer de mama i ja estaba massa dèbil per operar-la. Ara tenim les seves cendres a casa, perquè desprès de tot l'amor, vida i mil moments inoblidables, que ens ha donat el mínim que podíem fer és tenir-la amb nosaltres i estimar-la eternament. I amb això vull dir que no em separaré de la Neula per molt que passin els anys,que si vaig cuidar a la blanki com mai ningú ho va fer, amb la Neula no serà diferent. T'adjunto unes fotos perquè vegis la Neula en estat pur, jajaja.

Mil petons i esperem fer una visita aviat per terres Lleidetanes!