El petit Podi ens va deixar ahir al vespre. Les ferides que tenien eren massa greus i no va poder tirar endavant.
Segur que hi ha un lloc entre el cel i la terra, reservat per ell. Un espai suficientment lluny de la terra i dels patiments que ha tingut, però no tan lluny com per oblidar aquells que el van estimar. Un lloc a prop del cel, per descansar i perquè és on mereix estar.
A la Maite, la Cristina, la Lydia i a tots els que pensàvem en tu, i somiàvem en la teva recuperació, se'ns ha trencat el cor!
Ens costa d'entendre per què ha passat, sembla com si el destí volgués endur-se-te'n a qualsevol preu!
Maite, Cristina, no hi ha paraules suficients per consolar ningú, però heu d'estar orgulloses perquè vau fer el que no fa ningú, el vau recollir i li vau buscar un lloc on pogués esperar una nova vida. No vau fer com fan la majoria de les persones, que quan passen pel cantó d'un animal abandonat fan veure que no el veuen, com si poguessin esborrar-lo o fer veure que no existeix.
Gràcies Maite, gràcies Cristina per ser com sou! Per la vostra preocupació i interès, en definitiva pels vostres cors!!
Gràcies Lydia per haver lluitat pel Podi fins el final i no haver desistit, el Podi s'ho mereixia!
Patrícia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada