Així va entrar la Mel fa uns mesos. Estava prenyada de nou petits, bruta, atemorida i trista. Feia cinc mesos que estava abandonada per Torrefarrera on va parir. A més a més, la pobrissona provenia d'un criador de gossos (porta el tatuatge a la orella que ho corrobora) on només feia que criar, criar i criar fins que el seu "propietari" se'n va cansar i, li va donar una patada i al carrer.
Després d'aquests cinc mesos vagant i malvivint pels carrers, la van portar a la prote amb els seus bebès. Però la mala sort seguia a la peluda: es va ficar malalta i la desgràcia més gran va suceir: els seus petits no varen poder sobreviure. Però en aquesta part de la història entra la Maria, la nostra nana número 1, una enamorada dels animals com pocs. La va acollir a casa encara que ella ja en té quatre i sempre ens ajuda amb els bebès fent de nana (els dóna el biberó, els acull mentre els fiquem les vacunes...). Doncs aquell dia va ser l'inici d'un camí d'alegria per on mai abans havia pogut passar la Mel. La Mel i la seva filla, perquè va poder salvar un dels seus nadons, es van quedar amb ella i les va fer precioses.
La Maria té una màgia especial; tot gos que passa per les seves mans torna a néixer.
El bebè, anomenat Bigotets va ser adoptat la setmana passada i la Mel finalment es queda amb la Maria i la seva família.
No podria ser d'altra manera ja que la Mel només té ulls per ella, li està tan agraïda que si la Maria saltés d'un pont ella no dubtaria en seguir-la.
Crec que les imatges parlen per si mateixes.
Gràcies Maria! 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada