Otra más en la familia, Xiki, hace un año que fue adoptada, y por culpa de la maldita crisis, ha tenido que entrar en la prote, sus amos tuvieron que dejar el piso donde vivian, y ahora viven con los padres, que no admiten de ninguna manera a Xiki, como siempre, ellos que no tienen voz, pero si, muchos sentimientos, se ven obligados a padecer la crisis en sus entrañas....yo soy diferente, primero debajo del puente con mi perro, que tenerlo que dejar en un refugio......
4 comentaris:
totalment d'acord amb tú...
Molt ben dit! primer dormir al carrer que deixar els meus gossos! és una llàstima que molta gent encara no aprecïi com és de gran l´estimació i l´amor que et pot donar un gos/sa...és un treball de tots nosaltres,els que estimem els animals, que la gent vagi obrint els ulls!!!!! i infinites gràcies a tots vosaltres pel treball i entrega que poseu cada dia en ells!!!
Aixo mateix penso jo! Abans que em prenguin els gossos o em tingui que desfer d'ells, sembla mentira que rapid hem perdut l'instint de supervivència i demes que la natura ens va donar.. tanta electrònica, tant progres, ens ha consumit les neurones!
Afortunadament, els propietaris d'aquesta pobra gosseta han recapacitat i els ha tornat la cordura, perque ja l'han vingut a buscar. Tan debò no sigui un pronto i en dos dies sen desdiguin altre cop... Haber tingut el valor de fer-ho un cop es el que em preocupa a mi, que seria incapaç de deixar cap dels meus peques enlloc, per mes problemes que me portin o m'hagin pogut portar. No necessiten tant, amb una mica de pinso i aigua del grifo s'aconformen, i amb les restes del dinar també. Pensar que estaran millor a la protectora que amb la seva manada, es tenir poca capacitat de pensament, i ja no u dic per ells, sino en general per tota la gent que es desfan dels gossos com si fossin joguines pasades de moda. Un saludo
Publica un comentari a l'entrada