4 de març 2010

ESCRIT DE EMILI PER LA LLUNA I PIKI, I SOBRETOT PER ELS SEUS FILLS, QUINA PENA!‏

Com puguè fer arribar els nostres sentiments a una persona que no en té.
Com fer-li entendre el mal que ens fa si ella es la que ens fa el mal.
Com dir-li que deixo de fer plorar als meus fills, si ella disfruta fen-ho.
Ella que va dient que ajuda als animals peró lo que no ens dius que careix de sentiments.
Tant mal l'han tractat la vida que tota la seua ira la descarrega contra nosaltres, lo pitjor de tot amb nens inocents que començen a sapiguer lo que és viure.
Cada llàgrima dels meus fills es un somriure de ella. A nosaltres ens falta la Lluna a la Lydia el Piki i la Lluna i encara ens em de sentir dir que deixem de buscar o que algo ens pasararà

Atentament
familia Lòpez Miró

PD: Lydia, Eva continuem lluitan contra aquesta i altres injusticies. Gracies