Aquest comunicat es per la gent que lluitem per ells sense descans, ja sabem que corre temps molt per ells, però nosaltres es quant tenim que lluitar mes. Recordo que quant vaig venir de França, vaig veure una espanya desoladora, plena d'injustícies envers als nostres petitons...
Recordo que tenia 12 anys quant vaig anar a veure la canera municipal i vaig començar a plorar, sense parar, al veure els pobres amics meus, com estaven.. i el encarregat al veure que plorava, va agafar una barra de ferro, amb la que va anant donant cops als gossos! Cada cop ressonava al meu cervell, pensant el dolor que aquells animals estaven patint, per desprès sacrificar-los sadicament. Hem vaig mirar al encarregat, i li vaig dir "no pararé de lluitar fins que això, no existeixi", es va posar a riure, i us juro que la barra de ferro, si la aguessa tingut jo....
Be, han passat molts anys, i jo farà uns 28 anys que lluito per ells, he vist de tots colors... però això si, prego a les protectores, que continueu batallant, lluitant, perquè els tenim que protegir!
El mes bonic del mon, es que quant un peludet ve cap a tu, i aquella llepadeta d'amor que tu recibeixes d'ell, això no te preu!
Tenim que ser valents i seguir endavant, no baixeu la guàrdia, companyes, s'ha de lluitar per ells!
Simplement soc la Lydia.
3 comentaris:
...si tingues jo la barra de ferro tambe el donaria un bon a més de un, es un sentiment que em surt del cor cada vegade que vaig veure un gos maltract o patint perque la gent no te cura de aquestos esser que tenim la sort de tenir al nostre mon.
lluitaren sempre per els pasi el que pasi.
Forza amics
Anim, cada vegada sóm mes els que lluitem pels drets del animals!!!
Ets la millor Lidia, de gran vui ser com tu, sort tenen els petitons que hi hagin persones com tu en aquesta vida!!! Molts petons!!
Publica un comentari a l'entrada