"Avui ha sigut la primera vegada, que he plorat mentre veia el programa agossarats, quan he vist la imatge de la nostra Laidy, plena de salut, saltant, donant petons, abraçades. Semblava com si en aquell moment, la tingués entre els meus braços.
Quant donaria per poder tornar enrera, i tenir-la abraçada durant hores i hores... Si jo ho pogués saber tot! Malvada humanitat! Que només és capaç de fer mal als nostres animalets! Per què? Si ells són bondat, són adorables, ens estimen sense esperar res a canvi.
QUAN DONARIA PER PODER TORNAR ENRERA.
Quan es va gravar el programa, Laidy estava perfectament bé, però al cap de 24 hores es va començar a trobar molt malament. Va començar a vomitar baba blanca com la neu i ja no vam estar a temps.... l'havien enverinat.
Petitona meva, què t'han fet? Tan guapa, tan hermosa, tan bona, tan carinyosa.... Ja no cal buscar els teus amos, ara tens una casa entre els núvols.
Què poc t'ha durat la vida, estimada, quan donarie per tornar-te a tenir.
Altres es dediquen a ser assassins sense escrúpols. LAIDY, tot i el poc temps que vas estar entre nosaltres, recordarem la teva gran estima. T'ESTIMEM LAIDI!"
Lydia Argilès
3 comentaris:
No m'ho puc creure encara!!!!
Per què? I tants gossets que deuen quedar enrera sense que ningú els trobi...
Desitjo que la Laidi estigui envoltada de tots aquells que ens han deixat recentment: Kau, cadellets malaltons, etc...un record per ells.
Fa una estona només, acabo d'atravessar tot el carrer de Prat de la Riba darrera un gosset que ja havia intentat agafar i no he pogut. Crec que la por el fa córrer sense destí, passant al costat de persones que ni tan sols el miren...Avui estic indignada perquè una altra vegada te'n adones que fer canviar el pensament a les persones és molt difícil, i més a unes persones que els hi sembla indiferent que un gos corri sense companyia, creuant la carretera i passant entre cotxes i motos sense que ningú del voltant ajudi a agafar-lo per portar-lo a la protectora.
És injust!
El gosset és mida petita, amb pel negre i una taca blanca sota el morro. Sembla un gos d'aigua amb el cabell ple de rastetes pobret.
Si el veieu no passeu indifirents pel seu costat, si us plau.
joder lidya, quin sentiment tens amb els peluts, sempre me fas plorar, potser es que tambe soc una mica tonta amb aixo, pero m'encanta la teva personalitat, respecte al comentaria anterior, jo tambe porto dos dies radera d'un podenc a golmes pero marxa corrent, es una femelleta hem a por que la deixon embarassada, uffffffff es un nunca acabar!!!!anabel
cuan desgraciat ia suelto!!!!
pobreta laidy.......:(:(
am lo buniketa q era
la gent q va aixi x el mon es tindria de podri al trullo!
no ia dret q traktin aixi als peludets..... :(
Publica un comentari a l'entrada