Per desgràcia no totes les adopcions surten bé, tot i que això és el que nosaltres voldríem.
Així que la mala notícia és que l'adopció de la Mami no ha sortit bé i ha tornat a la protectora. Pensàvem que ella s'adaptaria molt bé, amb els senyors jubilats, però no hi ha hagut sort!
La nostra Mami es va passar tota la nit rascant la porta!
Sempre insistim en què quan s'adopta un gos s'ha de tenir paciència els primers dies, i donar-li temps perquè l'animal s'adapti a la família i al nou entorn. Pel gos tot és nou i desconegut. Per tant, la persona que adopta ha de tenir cura i paciència. Cal donar a l'animal un temps prudencial perquè s'adopti.
No sempre és una tasca fàcil, però nomes el tens que estimar.
Sentim molt que no hagi anat bé i que la Mami hagi passat per aquesta experiència. La pròxima vegada ho intentarem fer millor.
5 comentaris:
pobreta Mami, amb lo bona que és i lo feliç que estava!
mami desitjo que tingues molta sort una altra vegada!!!! t'ho mereixes perque ets una gossa molt bona i carinyosa!!!
ES QUE SOLS LA GENT QUE HA TINGUT GOSSOS SAP QUE AMB UNS DIES EL GOS NO S'ADAPTA, POT SER SI NO HAN TINGUT LA PACIENCIA ES QUE NO LA DESITJAVEN PROU A LA MAMI!!!!!
Quina vergonya!! Quin mal exemple aquestes dues persones!! Hi ha gent que no té paciència!!!
Un gos és una responsabilitat molt gran que et lliga DE PER VIDA. És com un fill al que has de cuidar per sempre més. I, per suposat, com un fill, també farà i tindrà comportaments que no t'agradin, però l'has d'educar amb paciència i amor, no desfer-te'n EL PRIMER DIA!!!
Si tots tinguéssim aquest esperit...
ah, i volia afegir que aquestes persones podrien posar-se per un moment en la pell del gos, que diguin com es sentirien i si no entenen que estigui trasbalsat, i que pensin com els sentaria a ells fet de marejar-los amunt i avall. Quin trauma per la Mami! No s'ho mereix pobra!
Publica un comentari a l'entrada