Hola amics:
El meu nom era Hanna, fa uns mesos us vaig contar que em va recollir de la protectora Lydia Argilés, una família molt maca de Lleida, bé he estat amb ells uns quatre anys, he viscut molt feliç, a l’aire lliure i podent córrer cada dia en aquells camps tant grans amb un company Husky anomenat Apolo. Doncs bé, us escric des d’un lloc molt més agradable i feliç on no hi ha penes ni dolor, encara que és una mica solitari, que és el cel dels gossos si és que existeix. Finalment he acabat la meva vida amb aquesta família lleidatana a la qual estimaré sempre.
Quan em van trobar el dia 28 de febrer a casa dormida i inert, ho van passar molt malament, els plors no van ser prous per poder superar la meva pèrdua. Van investigar com m’havia mort, i finalment la veterinària va predir que m’havia dormit per sempre de mort natural, no era massa velleta, ja que solament tenia 5 anys, però la vida és així i així és com l’hem de mirar i afrontar-la. Al cap d’uns dies van escampar les meves cendres ens aquells camps que tant estimava i on corria com el vent lliure i feliç.
Passat uns mesos, la meva família ha adoptat una altra gosseta anomenada Lluna, ara és la companya de l’Apolo, segur que aquest també em trobarà a faltar, la veritat és que aquesta gossa i jo som molt diferents però estic segura que poc a poc es faran amb ella i la tractaran igual que a mi o millor si és possible.
Gràcies a tota la gent que va fer possible aquesta adopció i la meva plena felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Hola seguidors del nostre blog, per tal de conservar la veracitat del contingut dels vostres comentaris, hem suprimit l'opció de fer comentaris anònims.
Aixi doncs, a partir d'ara us demanara la pagina que hi esteu registrats per tal de puguer fer comentaris, disculpeu les molèsties.
Gracies!
Protectora d'Animals Lydia Argiles