Aquet és el KIOKO, el va adoptar quan tenia 2 mesets la Sònia de Bell-Lloch, Doncs bé, té una història plena de tristesa, i de la qual es pot deduir que no ets pots refiar de tothom!El Kioko va estar amb la Sònia 4 mesos i llavors el va tornar a la protectora!
Si no l'hagués adoptat ella, aquest gos estaria amb una altra família perquè els cadellets són més fàcils de col·locar, ara ja té 6 mesos i és més difícil que algú es fixi en ell!
Quan feia 3 mesos que la Sònia tenia el gosset, ens va trucar i ens va preguntar si ens sabia greu que es fes càrrec d'un yorshair que hi havia a la protectora Amics dels Animals, que havia patit moltíssim. Li vam contestar que si tenia temps suficient per cuidar-lo, que ho fes!
Però desgraciadament, aquest fet, va tenir conseqüències molt negatives pel Kioko, ja que després d'uns dies el Kioko va passar a fer nosa, ja no el volien!
En el nostre blog, es poden veure les fotos que ens va enviar, on es podia veure com de feliç era el gosset. Ara sembla que la Sònia és feliç només amb l'altre Yorkshire!
ESPEREM SINCERAMENT, PEL BÉ D'AQUEST ALTRE GOS, QUE NO LI ESPERI EL MATEIX FINAL QUE AL KIOKO!
Ens hem decebut moltíssim perquè sempre que hem pogut hem ajudat la Sònia, vam ajudar a donar acollida a una gossa de Bell-Lloch que estava abandonada amb el seus cadells..., sempre va tenir una mà amiga en nosaltres i ara ens torna el gosset!
EL KIOKO HO HA PASSAT MOLT MALAMENT, VA DEIXAR DE MENJAR I DE JUGAR ... PERÒ GRÀCIES A LA PACIÈNCIA I L'ESTIMA DE TOTS NOSALTRES TORNA A GAUDIR DE LA VIDA!
SÒNIA NOMÉS PODEM DIR-TE QUE PER FER UNA BONA OBRA NO ES POT FER MAL A UN ÉSSER INNOCENT QUE CONFIA ENTU I QUE PER QUI SEGURAMENT, TU ETS EL CENTRE DEL MÓN! AIXÒ NO ÉS UNA BONA OBRA ÉS UN ACTE EGOISTA!
PER QUI VULGUI ADOPTAR UN GOS PRECIÓS, CARINYÓS, I MOLT BONDADÓS, SAPIGUEU QUE EL KIOKO US ESPERA A LA PROTE!
VAYA TELA AMB AQUESTA SONIA!!!!! NO PUC DIR RES MES!! TOT HO HAS DIT TU!!!ANABEL
ResponEliminaostras tú! com empipa veure coses d'aquestes, això es una traició! Kina raça de gosset es tracta? Mirare de donar un cop de mà. Pel bè del gosset.
ResponEliminaSonia et mereixes un ole, ole y ole! Cinicament són els tres OLÉ! pels que els espanyols som vistos a l'extranger... Sevillanas, matar toros y paella. Sinonim de assassíns egoistes i gormants! Viva tu cultura Sonia ojala no tinguis k pasar gana mai. (Gente de mucha fachada).
Es una pena que un animalito de estos deba sufrir por culpa de los caprichos de quien le hace creer que le dara un hogar. Jugar con los sentimientos de un ser que solo quiere darte ese amor tan desinteresado es una canallada. Nos quejamos de quien compra un cachorrito para abandonarlo cuando se canse pero en este caso pienso que es peor. Esperemos que el kioko encuentre un hogar donde lo quieran de verdad y le den lo que merece. De la contraparte humana de la historia mejor no hacer comentarios..
ResponEliminaMacabo de quedar flipada amb aquesta història!!! per favor que es aixo??? Vergonya em donarie a mi!!! un gos es com un fill com a dos com a tres sastimen a tots per igual cadascú am les seves caracteristiques, amb els seus defectes...ES BERGONYÓS!!!!
ResponEliminasok la filla de la sonia, i aixo no es veritat el vam tornar perqe era masa gros i destrossava el jardi, el va deixar fet pols i ho vam tenir darreglar tot, i no pel fet de kedarnos el pimkie vam tornar a l'altre, el pimkie es porta be i no destrosa res i es petitet i aqet comentari dels españols no se qe te a veure perqe mamare tambe es catalana, i tampok volem mal pel kiuko pero no es podia aguantar mes el que feia, i no teniem mes llok per ficarlo
ResponEliminaBé Elisabet, crec que l'únic que importa és que el pobre animal després d'haver viscut en una llar està a la protectora i et puc dir personalment que ha passat uns dies durs ja que és difícil adaptar un gos al canvi de tenir una família a perdre-la. Davant les dificultats s'han de posar solucions i recorda que quan tu vas ser petita també vas fer trastades i no per això et van abandonar. Amb paciència i educació TOT es soluciona si vols, és clar.
ResponEliminaRepeteixo, no estem per buscar culpables o salvadors ja que això és feina de cada persona, busquem algú que estimi de veritat al Kiuko ja que ell és l'innocent d'aquesta història.
SI SENYOR LAURA!!!!
ResponEliminaSI SENYOR!!!!!
Estoy de acuerdo con laura. Elisabet, si el kiuko tenia algun problema de comportamiento lo que debia hacerse es educarlo. NO se puede olvidar que era y sigue siendo un cachorro y es normal que hagan esas cosas. Pero si no se tiene la dedicacion adecuada el animalito nunca aprendera. O acaso si se tiene un crio movido la solucion es tan sencilla como decir "no me gusta" y tomar otro?. Tambien tengo perros y no son perfectos, tienen sus cosas pero poco a poco se les enseña y son mas inteligentes de lo que podrias creer. Ya lo hecho hecho esta, ahora lo que importa es el bien del animal, que ojala lo tenga pronto, un lugar donde olvidar la mala experiencia que paso.
ResponEliminaHas pensado por un momento Elisabet que tu madre por ser revoltosa y destrozar el jardin te
ResponEliminahubiese mandado al HORFANATO ?
No te lo tomes a mal y piensa por un momento con el comentario que has hecho y en pocas palabras has dicho que como molesta fuera sin COMPASION.
Piensa como estarias tu si te hubieran hecho lo que te pregunto anteriormente y por favor no te tomes mal la comparacion pues el es unser vivo que tiene sus sentimientos igual que nosotros.
Jordi
Elisabet, jo tinc una gossa adoptada de la prote. Quan tenia 3 mesos em va destrosar 3 sabates, dos sillins de bicicletes i els frenos d'ABS d'una furgoneta (imagina't quan pot costar arreglar això) però mai vam pensar a tornar-la a la prote, perquè formava part del meu projecte de família.
ResponEliminaAbans d'ella, em vam tenir un altre, l'Orellut, que mai va aprendre a pixar i cagar al carrer. Però mai vam plantejar-nos tornar-lo a la prote. Vam netejar moltes caques i pipis, i el vam renyar molt. Va morir quan tenia 2 anyets, per un càncer a la melsa i al fetge i jo crec que la seva incontinència venia d'aquesta malaltia. T'imagines que l'haguéssim tornat? No saps què culpable que ens sentim quan pensem les vegades que l'havíem renyat...
Jo crec que us heu equivocat al tornar el Kioko, tots els animals com les persones poden aprendre i canviar, i si no ho fan és per algun motiu (malaltia, angoixa...).
Espero que el Kioko trobi una nova família!
Escolta Elisabet, portat molt i molt bé, no vagi a ser ke t'ha mare et canvii per una filla ke es porti millor!
ResponElimina