En el nostre llarg caminar tenim sempre present a l’Erika, la mare de la protectora. Han passat molts anys d'ençà que ella ja no està amb nosaltres però en el nostre record és com si hi fos cada dia. Tenia un caminar aparatós ja que era una mica paralítica, una mirada tendra com poques i un amor envers els altres animals abandonats incondicional. Quan arribava algún cadell abandonat no s’ho pensava dos cops per anar a abraçar-lo i donar-li calor.Per tot això i més, l’Erika sempre està present en la nostra protectora ja que ella ens estimava a tots i ara continuem estant acompanyats d’aquesta mareta.
No sé si podré oblidar algun dia aquell dolor tan immens de la seva partida, però des d’aquí, amb el cor afligit i les llàgrimes de dolor per la seva absència, et dic ben fort: GRÀCIES ERIKA PER FER-NOS VEURE MÉS ENLLÀ DE LES NOSTRES MENTS!
T’estimem moltíssim i sabem que estàs amb nosaltres
Lydia Argilés.
Nuestra querida Erika...muchos de nosotros no hemos tenido la suerte de conocerte,pero como Lydia siempre te lleva en sus labios y en su corazón es como si te conocieramos. Eres la Mareta de la Protectora y de todos nosotros y como un dia dijo una persona que yo quiero muchisimo: Erika es el estandarte de nuestra protectora.Se que donde estes sigues cuidadndo de todos tus compañeros de la protectora y de las personas que tanto te amaron y siguen amandote y estas ahi dandoles la fuerza que necesitan en los momentos dificiles.
ResponEliminaNo te he conocido, pero TE QUIERO¡¡