Ahir per la nit una voluntària nostra, la Natàlia, es va trobar aquest gos lligat amb una camiseta i un cordill a l’entrada de la seva vivenda a Lleida.
És un pastor alemany de pura raça, no té xip i de moment l’hem batejat com “Llanco”. No sabem com va arribar fins allí ni qui el va lligar, però el que si vam poder comprovar un cop més és la ineptitud de les forces de seguretat en aquests casos.
La Natàlia va trucar als mossos, però no van anar-hi, encara que va tenir sort i al cap d’una estona va passar una patrulla pel davant i els va parar. Aquests, al veure el gos nerviós i plorant no s’atrevien a apropar-se ja que creien que era agressiu. Ha estat la Natàlia qui es va tenir que apropar per demostra-los-hi que era inofensiu. Esperem que aquestes persones que tenen por d’un gos d’aquestes maneres mai ens hagin de salvar les vides perquè no sabem com acabaria la cosa....
Després d’una estona d’espera (el pobre Llanco ja es tombava de panxa enlaire perquè no entenia què estava passant i ell només volia jugar) la guàrdia urbana no va aparèixer i finalment el vam portar al veterinari.
Avui ha entrat a la prote i ara esperem esbrinar què va passar, si l’han abandonat o s’ha perdut i si efectivament està abandonat li buscarem una casa d’adopció.
És un pastor alemany de pura raça, no té xip i de moment l’hem batejat com “Llanco”. No sabem com va arribar fins allí ni qui el va lligar, però el que si vam poder comprovar un cop més és la ineptitud de les forces de seguretat en aquests casos.
La Natàlia va trucar als mossos, però no van anar-hi, encara que va tenir sort i al cap d’una estona va passar una patrulla pel davant i els va parar. Aquests, al veure el gos nerviós i plorant no s’atrevien a apropar-se ja que creien que era agressiu. Ha estat la Natàlia qui es va tenir que apropar per demostra-los-hi que era inofensiu. Esperem que aquestes persones que tenen por d’un gos d’aquestes maneres mai ens hagin de salvar les vides perquè no sabem com acabaria la cosa....
Després d’una estona d’espera (el pobre Llanco ja es tombava de panxa enlaire perquè no entenia què estava passant i ell només volia jugar) la guàrdia urbana no va aparèixer i finalment el vam portar al veterinari.
Avui ha entrat a la prote i ara esperem esbrinar què va passar, si l’han abandonat o s’ha perdut i si efectivament està abandonat li buscarem una casa d’adopció.
jajaja y lo que me rio yo de la justicia! los funcionarios no sirven para nada... solo para chuparnos el bolsillo y cuando se aburren para putearnos. ahí queda demostrado, no son capaces de hacer nada, ni por capacidad ni por voluntad. la proxima vez que un agente se niegue a realizar su faena, pedirles su numero de placa para presentar la correspondiente queja, y si es necesario una diligencia.
ResponEliminaVisto lo que vivi aquel dia, ya nunca tenia fe en la policia y ahora la tengo menos. Me dejaron sola, cuando su deber es estar conmigo hasta que se solucione el problema por mucho que yo acogiera todas las responsabilidades de ese pobre perro, quien les dice que igual al perro se le gira la olla cuando lo solte y me ataca?quien me hubiera defendido si alli no habia nadie i los mossos ya se habian ido.? Al llamar los mossos por emisora a la guardia urbana mas de 5 veces, se esperaron conmigo pero claro ellos plegavan a las 11 y ya eran menos diez, pues nada chata esperate aqui y ya vendran,igual tardan como 3 horas o 5 min. hasta k decidi llevarmelo y no esperar a nadie (a la urbana aun la espero) DECEPCIONANTE
ResponEliminaES UNA PASADA, ES VERGONZOSO!!!!POBRE PERRITO, ESTOY IDIGNADA... RESPECTO A LOS PUEBLOS, SE ME CAERIA LA CARA DE VERGUENZA Y ME JODE TENER QUE PARLES CADA AÑO PARA NADA!!!!A MI LO QUE ME INTERESA ES QUE LOS ANIMALES ESTEN BIEN, NO QUE UNA FAROLA QUEDE MAS BONITA EN UNA ESQUINA O UN CASAL DE JOVENES DONDE VAN LA MAYORIA A LO QUE VAN.... UFFFFFF ME QUEMA EL TEMA
ResponEliminaQuina cobardia els propietaris d'aquest gosset! Abandonar-lo d'aquesta manera. Si no el volien o ja no el podien tenir hagués estar més digne portar-lo a la protectora, amadrinar-lo fins que algú l'adoptés i, sobretot, anar-lo a veure de tant en tant perquè no s'hagués sentit tan tristement llençat de casa seva!
ResponElimina