Diuen que l'ésser humà és l'únic animal capaç de tenir sentiments, però jo cada vegada dubto més que en tinguem.
Diuen que els homes i les dones som capaços de fer les millors coses, però també som capaços de fer els actes més horribles.
Podem ser tan freds i materialistes que moltes vegades m'espanto de la fredor amb què prenem decisions els éssers humans.
Però també hi ha qui te sorprèn, i de vegades fins i tot, te sorprens a tu mateix fent coses impensables que t'emplenen d'emocions. Aquest post és un missatge per encoratjar aquells que s'arrisquen pels altres (quan dic altres, vull dir per qualsevol ésser viu), perquè no perdin l'esperança i l'encís, i no deixin de ser valents. N'hi ha molts com nosaltres, persones anònimes que actuen segons la seva conciència, independentment del que passi.
Aquest missatge és per recordar el TOM, i tots aquells animals que moren sols, agonitzant a la carretera.
Aquest missatge és per recordar a tots els éssers humans que el compromís, la solidaritat i la bondat no són paraules per omplir-nos la boca, sinó per practicar-les en el nostre dia a dia.
El 12 d'octubre de 2008, el meu home i jo circulàvem direcció Lleida per la N II. A l'alçada de l'hotel "Condes de Urgel", vam veure un gos en la cuneta i uns metres més endavant 2 cotxes parats, que havien patit un accident quan un dels dos va atropellar el gos.
Aparentment tots estàvem bé, perquè se'ls veia emplenant el parte d'accident, tret del gos, que estava greument ferit, però viu. Vam pensar que seria impossible que cap de les persones que hi havia allà no atengués el gos, però per assegurar-nos vam desfer el camí. Quan vam arribar al lloc de l'accident no quedava cap cotxe, malgrat això, el gos encara estava allà, no es podia aixecar.
Era un gos sense nom, com tots els gossos que moren a les carreteres, sense amo aparent, sense records, però per mi és i serà el TOM.
Quan ens va sentir arribar va aixecar el cap, i ens va mirar, semblava molt espantat. Vam improvitzar amb un tros de fusta una camilla i el vam carregar al cotxe. El vam portar d'urgències al veterinari (era un diumenge tarda).
Malauradament, just quan li havien de fer la prova de raigs X, el TOM es va morir.
NOMÉS ENS QUEDA EL CONSOL DE QUÈ VAM FER EL QUE HAVIEM DE FER. AL MENYS EL TOM NO VA MORIR SOL, LES ÚLTIMES CARÍCIES QUE VA REBRE I LES ÚLTIMES PARAULES D'AMOR QUE VA SENTIR, LI VAM DONAR NOSALTRES.
VA SER TRIST VEURE'L MORIR, PERÒ LA RÀBIA I LA IMPOTÈNCIA QUE SENTO RES TENEN A VEURE AMB LA MORT DEL TOM, SINÓ AMB LES PERSONES QUE EL VAN ABANDONAR.
QUINA CLASSE DE CONCIÈNCIA TÉ UNA PERSONA QUE ABANDONA UN ANIMAL QUE AGONITZA, I SI HAGUÉS TRIGAT 4 O 5 HORES A MORIR? I SI UN ALTRE COTXE HAGUÉS TINGUT UN ACCIDENT? PODEN DORMIR TRANQUIL·LES AQUESTES PERSONES?
AQUEST ÉS EL TOM, NO ÉS EL SEU NOM DE VERITAT. DEVIA TENIR UNS 8 O 9 ANYS, I CREIEM QUE DEVIA SER D'ALGUNA TORRE. NO PORTAVA XIP.
SI CONEIXEU ELS SEUS AMOS, DONEU L'AVÍS.
TOM NOSALTRES NO T'OBLIDAREM!
ting una vergonya impresionante de ser un esser huma, no vull ser humana, perque estem plens de odit i hens falta el amor, essencia necessaria per viure amb pau i armonia, quina culpa tenen els nostres peludets d'estar tant poc protegit de la humanitat?.quin dolor mes grand que ting...quina pena... quina vergonya de ser humana...patricia, tony, vosaltres hem fet lo que un esser tendrie que fer per un esser huma. ell ja descansar, el que el va assessinar i abandonar no descansara mai... moltissimes gracies per lliutar per ells, u necessiten. lydia.
ResponEliminaIMPRESIONANT, espero que vagis a un lloc millor que aquesta merda de mon egoista i codicios!!! Pensem que aquest gos encara ha tingut una mort acompanyada en la que algu s'hi ha ficat de cap en ell per SALVARLI LA VIDA,i que recordara alla on vagi la olor i la mirada dels que han intentat donarli una ma per lluitar per la vida, pero desgraciadament, no tenim la sort de puguer estar en tots els casos d'atropellaments, abandonaments, maltractaments, etc... Jo sempre lluitare per els que no tenen veu perque una mirada dolça d'un gos al que l'hi has salvat la vida no hi ha diners al mon que t'ho paguin!!! Siusplau si veieu aixo actueu, truqueme a mi, ala lydia a cualsevol voluntari!!! Pero porfavor no deixem morir un animal solament perque es un GOS.
ResponEliminaestic totalment amb vosaltres!!! a mi tambe me fa horror ser esser huma, pero ho soc, tame intento lluitar el mes posible per ells, pero habegades soc tan devil que el mon me cau al damunt, al meu poble soc la mes apasionada i ho saben, he vist de tot desde que visc amb el meu home desde tirarme un cachorret a la porta desde un coche a portarme gossos enormes a la porta de casa sense dir res, air mateix va apareixer un mastin, gracies a deu portaba una plaqueta i ja esta amb els seus amos, pero qui el va trobar no es va dignar a trucar ni aproparse al gos sols asustarlo amb puntades fins a la urbanitzacio per a que jo el vegues fes algo, era un vicho masa enorme per rodar per golmes!!! pobret, sort que el amo era bona persona pero el gos va pasar molta por!!!! i aixi moltes vegades, ho sempre deia, com es que sempre vec jo als gossos abandonats?la resposta d la meva mare va ser, que jo els veia per que era la unica que els volia veure, la gent es immune a altres ser i fin hi tot al mateix ser huma!!!gracies de part meva per actuar aixi amb el tom,anabel
ResponEliminaPatricia,Toni no tengo palabras para deciros que personas como vosotros se encuentran pero con cuentagotas es muy doloroso ver que los humanos de dos patas dicen que son los que tienen sentimientos pero por lo que se ve solo se preocupan del daño material tanto da que un " PERRO " quede tirado en la cuneta herido,pues solo es un " PERRO " ni tiene sentimientos,ni sufre ni nada solo es un animal,pobres ANIMALES DE DOS PATAS QUE LO DEJARON AGONIZANDO EN LA CUNETA "
ResponEliminacomo ha dicho nuestra compañera Natalia " IMPRESIONANTE " ahora yo tengo otro calificativo " IMPRESENTABLES ".
Patricia,Toni os queremos por vuestro buen corazon,Tom os recordara por no dejarlo y estar hasta el ultimo momento con el.
Gracias por ser como sois.
Jordi
Hi ha dos opcions: tancar els ulls i fer veure que res passa o actuar. Si tries la primera mai sabràs què és l'amor pur, si tries la segona viuràs en la teva pròpia pell l'odi que porten dins seu la resta de persones.
ResponEliminaEl dia que entenguem que el respecte per tots els éssers vius no distingeix entre categories podrem eradicar problemes com la pobresa, la fam al món... no és utòpic, simplement és tan senzill que si tothom s'ho parés a pensar s'adonarien de la barbàrie continua en la que vivim.
Em pregunto en quin moment de seva trista vida van perdre el cor aquesta gent tan egoista...
Un petó parella.
me sembla que la majoria de gent perden el cor al neixer!!!!!!la genetica va modificant el adn aixi que a la epoca que estem ara practicament el cor esta per fer moure la sang i fer arribar l'oxigen a les celules, per res mes!!!quina pena!!!
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres missatges, ens fan sentir que no estem sols!
ResponElimina