Fa uns dies fèiem una crida per ajudar a la Lucky, un dels tres cadells abandonats. Avui l’hem operat del fèmur però malauradament no ha sobreviscut. És molt trist que amb tanta vida per davant ens hagi deixat tan aviat. Esperem que ara tingui la pau que es mereix i que cap més gos tingui que sofrir un abandonament i menys tan cruel com el seu.
Els seus dos germans es van acomodant a la protectora però encara estan tristos i desitgem que algú els aculli i els ensenyi que la gent bona també existeix ja que la seva germaneta ja no podrà saber-ho.
La Lydia li ha dedicat unes paraules:
"Quan et vaig conèixer ja vaig notar quelcom especial, eres un esperit lliure. Lliure com l’ocell que vola sense parar, lliure com el riu que va passant.
No volies estar presonera i potser ens varem equivocar al intentar que fossis més feliç amb nosaltres. T’has deixat dominar per la mort perquè sabies que sinó podies perdre la teva anhelada llibertat. Potser no hem actuat bé amb tu, perdona’ns per ser humans i no plantejar-nos el que tu preferies. Potser volies que el teu sostre fossin els estels i la teva casa els camins. T’ha guanyat la dolçor de la son quan va venir poc a poc i et va prometre llibertat.
Quan aprendrem de vosaltres? Ara sí que ets lliure abraçada per la immensitat.
Adéu Lucky, adéu petitona... tots nosaltres tenim una gran pena ja que des del primer moment que veiem a un gos, ens l’estimem com si l’haguéssim tingut tota la vida. Perdona Lucky per estimar-te tant encara que tu no te n’hagis adonat, sempre estaràs als nostres cors i als dels teus germanets."
Els seus dos germans es van acomodant a la protectora però encara estan tristos i desitgem que algú els aculli i els ensenyi que la gent bona també existeix ja que la seva germaneta ja no podrà saber-ho.
La Lydia li ha dedicat unes paraules:
"Quan et vaig conèixer ja vaig notar quelcom especial, eres un esperit lliure. Lliure com l’ocell que vola sense parar, lliure com el riu que va passant.
No volies estar presonera i potser ens varem equivocar al intentar que fossis més feliç amb nosaltres. T’has deixat dominar per la mort perquè sabies que sinó podies perdre la teva anhelada llibertat. Potser no hem actuat bé amb tu, perdona’ns per ser humans i no plantejar-nos el que tu preferies. Potser volies que el teu sostre fossin els estels i la teva casa els camins. T’ha guanyat la dolçor de la son quan va venir poc a poc i et va prometre llibertat.
Quan aprendrem de vosaltres? Ara sí que ets lliure abraçada per la immensitat.
Adéu Lucky, adéu petitona... tots nosaltres tenim una gran pena ja que des del primer moment que veiem a un gos, ens l’estimem com si l’haguéssim tingut tota la vida. Perdona Lucky per estimar-te tant encara que tu no te n’hagis adonat, sempre estaràs als nostres cors i als dels teus germanets."
Mai oblidare el dia que la van atropellar cuan jo estava al hospital amb ella i la acariciava pensant que tot sortiria be, desitjantli sort. Ara ja no es amb nosaltres pero sempre recordare aquell dia senser intentant agafarte i com aixecava aquelles dos orelletes puntxagudes quan m'atançava per agafar-la..Sempre en el meu cor..Bona sort petita
ResponEliminaQuan he llegit la notícia se m'ha trencat el cor...
ResponEliminaSembla que no pugui ser, tan bonica, tan petita...